Reflexions sobre la web 2.0 i les biblioteques públiques

Aquest curs m’ha servit primer de tot a conèixer moltes eines de gestió documental (o amb aplicacions relacionades amb la gestió documental) que desconeixia per complet. Totes m’han semblat de gran utilitat i penso que, unes per ús en el treball intern i altres per a la seva utilització de forma externa, ajuden a optimitzar el treball en els serveis de documentació.

Evidentment, l’aplicació que sembla més fàcil d’utilitzar i que, a la vegada, ja és la més estesa és la de creació de blogs. Els blogs ja substitueixen en nombroses ocasions les pàgines web i, en realitat, fan la funció d’aquestes. La seva agilitat en la consulta i la facilitat que proposen per a penjar diferents vincles i informacions és formidable. El que he descobert en aquest curs construint Pirueta 2.0 no té res a veure amb les plantilles que vaig utilitzar (també de blogger) amb un parell de blogs personals sobre literatura. Això ha avançat molt i de forma molt ràpida, i deixen els espais web a l’abast de tothom. Les biblioteques amb poc pressupost –o gairebé sense- poden llençar-se a l’Internet sense por a través d’aquests diaris en línia.

La resta d’elements que hem estudiat són sobretot eines d’aplicació sigui en les pàgines web o sigui, per defecte, en la publicació dels nostres blogs. Penso que no cal comentar res sobre les eines RSS perquè senzillament no és necessari... Portem anys reflexionant a la carrera (universitària) i a les biblioteques sobre la importància dels dossiers de premsa... i ara els tenim facilitats directament amb aquesta eina de distribució de continguts!!! La sindicació de continguts és una aplicació de valor inqüestionable, no cal dir res més.

Inqüestionable també el valor de les eines que ajuden a facilitar imatges o vídeos dels aspectes que interessen al servei d’informació on treballem, sobretot si volem que el nostre web – o blog- sigui àgil, modern i animi a la participació dels nostres usuaris. La imatge és un del valors més importants de la societat dels nostres temps, i això ha d’estar a la base de tota planificació dels nostres espais webs. La utilització de icones abunda en internet perquè facilita la consulta de les pàgines i minimitza la importància de la llengua en que estan escrites.

Tots els recursos que acabo de comentar em sembla que són els que amb més facilitat es poden disposar cap a l’usuari extern. Les pàgines d’inici i la creació de motors de cerca em sembla que tenen major aplicació en el treball intern. Em sembla fantàstic poder crear recursos que facilitin la comesa del professional en la recerca d’informació. És evident que tots (en el nostre camp concret) utilitzem més unes pàgines que unes altres, que ens agrada més visitar un llocs que uns altres i que, per a la resposta de determinades consultes, sabem que trobarem aquesta informació visitant un lloc web x... Un motor de cerca –que hem creat nosaltres mateixos o el nostre equip- ens ajuda clarament en aquest sentit. Després podem penjar aquests motors en una pàgina d’inici –una pageflake- d’ús intern i d’aquesta forma, podem compartir la feina de forma molt eficient.

Pel que fa als marcadors socials, penso que és una eina que haurà d’anar millorant amb el pas del temps... L’organització de conceptes per a localitzar la informació és una de les bases de la nostra professió... els llenguatges controlats, les cerques per text lliure, etc... són debats que existeixen des de sempre. L’aspecte dels marcadors socials ha d’anar millorant, ja vaig comentar al post de Pirueta 2.0 que, en definitiva, es tracta de realitzar control d’autoritats. La suma de milers de controls d’autoritats propis pot ser realment un espai de “control” molt caòtic... el que suposa que fins i tot dins dels equips de treball, s’ha d’establir un llistat comú per a la creació d’etiquetes (tags) d’aplicació al conjunt de recursos webs que utilitzem a la feina. Per exemple, nosaltres mateixos (els participants de “web social i biblioteques”) ja hauríem d’acordar disposar de “biblioteca pública” o “biblioteca_pública” per a trobar tots els recursos que hem anant seleccionant en les nostres llistes de del.icio.us.

La conclusió d’aquesta valoració és que tots els recursos que he conegut al curs són de gran aplicació en la nostra feina, tot i que hi ha elements que s’han de controlar de forma més exhaustiva (sobretot, com acabo de comentar, els marcadors socials).
Minimització del treball intern, optimització de l’ús dels recursos d’Internet, millora de la visualització externa del nostre treball i, per tant, millora de l’eficiència del treball de la biblioteca és la conclusió que jo he extret si es proposa un bon desenvolupament d’aquests recursos en els nostres llocs de treball (fixant-me sobretot en la biblioteca pública, que és el meu sector professional).